Recursos fònics




descargar 36.82 Kb.
títuloRecursos fònics
fecha de publicación31.01.2016
tamaño36.82 Kb.
tipoCursos
med.se-todo.com > Documentos > Cursos



INS Pallejà

Llengua catalana i literatura

Professora: Helena Padrosa


RESUM DE RECURSOS LITERARIS





Introducció a l’obra literària

Les obres literàries s’agrupen d’acord amb unes característiques comunes o gèneres. Anomenem gènere literari cadascun dels grans grups en què es poden classificar les obres literàries. Els principals gèneres literaris són: la poesia, la narrativa, el teatre, l’assaig, el diari i la memòria.

Les obres literàries es caracteritzen pel valor suggeridor de les seves paraules, que permeten la diversitat d’interpretacions. Aquest caràcter connotatiu de l’obra o del text literari es diferencia del caràcter denotatiu d’altres tipus de textos, com ara els cientificotècnics, els periodístics, els administratius, etc.

Per bé que la literatura té com a propi el registre o estil literari, també n’hi podem trobar d’altres, com ara el registre col·loquial, que pot aparèixer quan parla un personatge, o bé l’estàndard o el científic. Un cop aquests registres surten en una obra, queden ja absorbits com a part integrant de la llengua literària.

La llengua literària

La llengua literària presenta un ús abundós de termes polisèmics (és a dir, amb més d’un significat) i de recursos literaris, com ara la metàfora, la comparació, l’hipèrbaton…, propis del llenguatge de creació. Aquests recursos literaris, els podem trobar tant en un poema com en una narració o peça dramàtica. Vegem tot seguit alguns dels recursos literaris més importants que pot haver-hi en una obra literària. Es classifiquen en tres grups, segons que siguin fònics, morfosintàctics o semàntics.
Recursos fònics

Al·literació: és la repetició d’un mateix so vocàlic o consonàntica —no sempre d’unes mateixes lletres— al llarg d’un vers, d’una estrofa o d’una frase: cops de tralla, llamps llamps llunyans (Pere Gimferrer)

Ara el sol no sol trair (Josep Maria de Sagarra)

Paronomàsia: consisteix a col·locar en una frase dos mots que solament es distingeixen en algun fonema, o bé en la repetició d’un mateix mot amb significat diferent:

estel fix mirant-me fit (Joan Vinyoli)

Onomatopeia: consisteix a imitar sons reals:

Ning-nong, amor, ning-nong —dic amb veu de campana

tatuada pel rou (Agustí Bartra)
Recursos morfosintàctics

Anàfora: repetició d’un mateix mot o grup de mots al començament de dues o més frases (o versos) per reforçar-ne el sentit o estructurar el poema:

Doneu-me una llanterna: —On és el cavall?

Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,

Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars. (J.V. Foix)

Asíndeton: omissió de conjuncions de coordinació per tal d’accelerar el ritme de la frase:

Indecisa, rara, nova

ara comença la rosa (Bartomeu Rosselló-Pòrcel)

Polisíndeton: repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió:

la gran ciutat que talla i ascla i serra,

i abat les fites en el món poruc... (Josep Carner)

Paral·lelisme: recurs sintàctic que consisteix a repetir una mateixa estructura en diverses frases seguides:

té un revolar triomfal la vívida crinera,

té un cos de semidéu l’intrèpid conductor. (Gabriel Alomar)

Hipèrbaton: alteració de l’ordre gramatical dels elements d’una frase:

L’enramellada Flora,

per cobrir de les illes la nuesa,

nova catifa de verdor ha estesa (Jacint Verdaguer)

Epítet: és l’adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu. La seva funció és bàsicament expressiva:

On va aquella vela blanca

perduda en l’abisme blau? (Miquel Costa i Llobera)
Recursos semàntics

Comparació: estableix una relació entre dos termes a partir d’una semblança real o imaginària. La relació entre ells és expressada amb un nexe gramatical (com, talment...) o bé amb sembla.

les noies amb descarats pits com llimones (Francesc Parcerisas)

Metàfora: estableix relacions entre dos termes, però ho fa eliminant el vincle de la comparació. Se sol distingir entre:

a) metàfora in praesentia, en què apareixen el terme real (A) i el terme imaginari (B):

La terra (A) és una cambra (B)

on no penetra el vent. (Josep Sebastià Pons)

b) metàfora in absentia, en la qual el terme real (A) és substituït pel terme irreal o imaginari (B). Així, Baltasar Porcel, en referir-se a la lluna plena (A), escriu:

la melangiosa i freda claror de la bola nocturna (B)...

Metonímia: consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual manté alguna de les relacions següents: la causa per l’efecte; l’efecte per la causa; el continent pel contingut; el lloc d’origen pel producte; l’autor per l’obra; la marca pel producte; l’instrument per la persona que l’utilitza; els trets físics pels morals; el signe per la cosa significada. El fragment següent és un exemple de l’autor per l’obra:

Després ja ve una cambra impressionant, perquè esta decorada amb vuit Rafaels dels bons. (Gaziel)

Sinècdoque: es tracta d’estendre o restringir el significat d’un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot; el gènere per l’espècie o l’espècie pel gènere; el singular pel plural o el plural pel singular, etc. En els versos següents s’esmenta la part (cor) pel tot (l’home i la vida):

seré un cor dins la fosca;

porpra de nou amb l’alba. (Carles Riba)

Sinestèsia: és l’associació d’elements que provenen de camps sensorials diferents (visuals, auditius, olfactius, gustatius, tàctils) o l’associació entre els elements i les emocions:

De l’aigua sentia la música dolça (Joan Alcover)

Antítesi: consisteix a oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments, expressions, etc., de sentit contrari:

Riu que riu, me fa un petó

que, sent de foc, va gelar-me. (Miquel de Palol)

Exclamació retòrica: serveix per expressar alegria, tristesa, dolor... És una figura bàsicament emotiva:

Germans, alcem els cors, que tot és bell,

el verd i el vermell! (Joan Maragall)

Interrogació retòrica: és una pregunta emfàtica que no espera resposta.

¿Serà així que, en el camí de la fosca,

anirem a l’encontre de la llum? (Francesc Parcerisas)


  1. Identifica els recursos fònics d’aquests fragments literaris:

Sona el tic-tac dels molins (Teodor Llorente)

Com feix de canyes cruixen trinxades ses arrels (Jacint Verdaguer)

Tots els migdies zumzeigs de mosques,

tots els capvespres desmais de grills. (Josep Maria de Sagarra)

Ara ha fet una maqueta

d’una església «maqueta». (Josep Carner)




  1. Ara identifica els recursos morfosintàctics d’aquests altres textos literaris:

Amb una pinta de marfil polia

Sos cabells de finíssima atzabeja,

A qui los de or més fi tenen enveja,

En un terrat, la bella Flora, un dia.

(F. V. Garcia. Segle xvii)

Passi el que passi, ¡tota la vida tindré aquella nit! Amb la por i tot i les fulles i les heures i la lluna ratllada i el meu xicot…

(Mercè Rodoreda)

En el bosc de les ombres, lluïssor de les dents;

carbó negre, dents blanques.

(Tomàs Garcés)




  1. Sabries ara identificar els recursos semàntics d’aquests textos?

En la cala moradenca

l’ombra d’hora baixa creix,

i el cristall només es trenca

si a flor d’aigua surt un peix.

(Joan Alcover)

Respires per les mans, amor. Són poma i estel saboner quan renten els plats.

(Joan Brossa)

Hem conegut la ploma més important de França.

I un riure groc entre dos núvols blancs que juguen a encalçar-se dins el cel.

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel)







similar:

Recursos fònics iconResumen en el Perú contamos con diversos recursos naturales, por...

Recursos fònics iconLos recursos naturales son todos los factores abióticos o bióticos...

Recursos fònics iconRecursos 10%

Recursos fònics iconRecursos

Recursos fònics iconRecursos /I

Recursos fònics iconRecursos utilizados

Recursos fònics iconRecursos didácticos

Recursos fònics iconRecursos materiales

Recursos fònics iconRecursos evaluacióN

Recursos fònics iconRecursos disponibles 17


Medicina



Todos los derechos reservados. Copyright © 2015
contactos
med.se-todo.com